D'un temps ençà, potser perquè s'acosten eleccions o no sé ben bé per què, crec notar que el grup municipal del PSC s'està començant a posar nerviós; però això només deu ser una percepció personal i, com a tal, intransferible...
Tot seguit, des d’aquest mateix estiu, als habituals escrits de l'exregidor i benvolgut company Julio Clavijo, s'hi han sumat els del mateix Antoni Agustí i els del també exregidor del PSC Julio Pérez. Res a dir: hi tenen tot el dret; només faltaria! Els altres grups municipals també publiquem articles amb la intenció de fer arribar els nostres posicionaments polítics a la ciutadania.
El que ja no em sembla tan coherent és l'escrit de la setmana passada de l'Antoni Agustí, en què ell, que no ha estat mai a l'oposició municipal i, per tant, no té gaires elements de judici sobre el tema, critica precisament el paper que hi fan els regidors de l'oposició, sense parar-se a pensar en cap moment si aquesta situació és provocada precisament per l’actitud que té el mateix equip de govern (en aquest cas, format pel PSC i, potser també circumstancialment, per Alternativa per a
Deu ser que l'Antoni Agustí, quan parla de responsabilitat municipal, no s'ha fixat que el seu grup no té majoria absoluta a l'Ajuntament d'Olot. I tampoc no deu estar al cas que els grups que estan a l'oposició municipal són precisament això: oposició. I que es deuen als seus votants i a tota la ciutadania olotina, però no pas als interessos dels grups que són al govern de la ciutat en aquesta legislatura.
Des d'ERC-Olot, pensem que un equip de govern en minoria, com és el del PSC-ApG, s'hauria de preocupar (pel mateix sentit de la responsabilitat a què fa referència l’Antoni Agustí) de buscar els suports necessaris per aprovar els pressupostos anuals de l’Ajuntament, debatent i negociant de veritat i de portes endins, prèviament a presentar-los públicament i portar-los a votació. No haurien de confiar que els grups de l'oposició els votessin a favor perquè sí, sense més ni més; que, un cop presentats, aplaudissin l’equip de govern per com ho havien fet de bé. Personalment, em sembla, si més no, arriscat. Però jo no sóc qui per dir com ha d’actuar un equip de govern en minoria, que actuïn segons la seva consciència. Ara: que després no es queixin!
Doncs això va anar així. Segurament, el senyor Agustí, que no ho ha viscut i potser no el deuen haver informat convenientment, no sap que el grup d’Esquerra Republicana de Catalunya només ha conegut els pressupostos municipals d’enguany en una reunió amb la regidora d'Hisenda just el dia abans que l’equip de govern els presentés a la premsa. Quan els pressupostos ja estaven tancats i només s'hi podien fer modificacions mínimes. Això sí: de bona voluntat i de predisposició, les que calguin: "Feu-hi les propostes que vulgueu, però ja veieu que no hi ha gaire marge". Amb aquestes condicions, no hi ha gaire de què parlar.
Evidentment, no hi cabien ni la necessària adequació d’un espai per fer-hi concerts, ni la creació d’un espai per a les entitats, ni un viver d’empreses per incentivar l’economia local, ni l’inici de l’arranjament d’un passeig vora-riu, ni cap ni una de les propostes amb què el nostre grup s’havia presentat a les passades eleccions.
Fins aquí, la manera de fer política d’un equip de govern en minoria.
Respecte a l’escrit del senyor Agustí, penso que una altra cosa és treure les qüestions de mare i voler lligar naps amb cols. Em refereixo al fet que, quan parla de responsabilitat política potser no recorda que ell mateix va ser escollit regidor per la ciutadania olotina a les llistes del PSC en aquesta mateixa legislatura i que no va prendre possessió de l'acta de regidor, sense donar-ne cap explicació. És això responsabilitat política? No dic pas que la renúncia a una acta de regidor sense cap motiu sigui il·lícita; ben al contrari: hi té tot el dret. Però podria haver-ho pensat abans, no?
I, en tot cas, es podria haver pensat dues vegades els seus comentaris crítics sobre el paper que poden fer els regidors dels grups de l’oposició, que no tenen la possibilitat de dedicació horària que tenen els regidors de l’equip de govern. Però potser això el senyor Agustí no ho sap, ni ho vol saber.
En canvi, en la seva crítica al paper d’aquests regidors es permet relacionar el comentari que fan els grups de l’oposició sobre la contractació fixa de personal en temps de crisi amb no sé quines vagues i quines reclamacions laborals que havien fet funcionaris membres dels grups de l'oposició. Definitivament, les paraules del senyor Agustí, només em demostren que des del PSC estan molt nerviosos.
Per acabar concretant: si la insinuació sobre aquestes vagues pot fer referència a la meva persona, en tant que professor d’institut i, doncs, funcionari (entre altres regidors de l’oposició que cobren un sou perquè són treballadors de la funció pública), no cal que digui que estic a favor de qualsevol reivindicació que vagi en benefici de les condicions laborals dels treballadors i que estic radicalment a favor de l’exercici constitucional del dret de vaga de qualsevol treballador. Tot i així, també he de dir, per a la informació del senyor Agustí, que l'última vaga de l’ensenyament que he seguit va ser fa més de deu anys -si la memòria no em falla- i s'hi reclamaven millores en el sistema educatiu més que no pas reivindicacions laborals.
És a dir: no sé entendre què té a veure això que el senyor Agustí acaba retraient amb la valoració dels pressupostos que ha presentat l’equip de govern. I acabo: no sé ben bé per què, però l’escrit del senyor Agustí m’ha deixat completament desconcertat pel nerviosisme que crec que traspua. Ara: potser només són imaginacions meves.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada