En mans de qui estem?
L’exvicepresident del Tribunal
Constitucional (aquell que garanteix el bon compliment de la Carta Magna,
lliure expressió de tots els espanyols) acaba d’afirmar a Catalunya Ràdio que
els referèndums no són expressió de democràcia sinó que són propis de les dictadures,
perquè no representen la diversitat d’opinions de la ciutadania.
D’una altra manera, fa poques
setmanes, però això mateix va venir a dir el primer secretari del PSC, i
exalcalde de Terrassa, Pere Navarro.
Més o menys, el mateix que va dir en
el seu moment l’exvicepresident del govern espanyol, Alfonso Guerra, quan,
comentant el de l’OTAN, va afirmar que els referèndums els carrega el dimoni.
Llevat del senyor del ribot, és clar
que les altres afirmacions corresponen a epidèrmiques reaccions a la campanya
sobre el dret a decidir del poble de Catalunya que els espanyolistes intenten
frenar per tots els camins possibles.
Si no fos així, arreu del país s’haurien
aixecat guspires per enaltiment a governs dictatorials i per fugir de la
democràcia popular més estricta. Si el poble no és lliure de triar el seu
destí, ja em direu en què consisteix la democràcia...
Si no fos perquè ens hem acostumat a
declaracions de tot tipus contra el procés d’independència de Catalunya, hi
hauria una exaltació popular en contra de declaracions d’aquest tipus. Per
antidemocràtiques. Però, avui per avui, sembla que tot s’hi val.
De totes maneres, com que el procés
cap a la independència és irreversible, valdrà la pena que anem apuntant totes
aquestes declaracions perquè quan demanem el suport dels demòcrates europeus de
debò, els que consulten la ciutadania sempre que és necessari, sàpiguen amb qui
s’estan jugant les garrofes.
Si a l’exvicepresident del Tribunal
Constitucional no li cau la cara de vergonya després de sentir les seves
pròpies declaracions, quan les fem circular pels nostres veïns democràtics europeus
veurem a qui acabaran fent cas.
És qüestió que ho anem apuntant, que
ens anem preparant. I, en això, hi incloc els membres dels auditoris privats
del senyor Duran i Lleida, és clar!