diumenge, 26 de juliol de 2015

Entre Lerrú i Josentonio, d'independències (II)

Volia titular l’entrada “Cants de sirena”, però em va agradar el títol de l’última entrada i he preferit mantenir l’amenaça d’escriure una segona part.



Doncs sí: només vull dir que vivim un moment històric, que ja hem trobat casos semblants en què ens hem deixat endur per “cants de sirena” (entre Lerroux i José Antonio...) i que, finalment, hem malbaratat vilment totes les oportunitats de trobar la llibertat!
I ho volia escriure no per res, sinó per remarcar que no som pas un cas singular (o potser sí, per mesells...), perquè al llarg d’aquests cent cinquanta anys a què em referia en l’escrit anterior hi ha hagut molts pobles oprimits (infinitat de pobles oprimits!) que han assolit la seva llibertat. I els catalans..., ens ho anem mirant, per massa “purs”.
Deixem-nos estar d’hòsties i de primmiraments i fem com tots aquests d’una vegada!:
L’”Imperi” espanyol es desfà definitivament el 1898 com és ben sabut: s’independitzen Cuba, Puerto Rico i les Filipines. Els catalans ho celebren, però no s’hi apunten... I així fins al 2015! Serem capaços de canviar la història?
A l’Àfrica, el Marroc no és plenament independent fins al 1956. I l’Espanya franquista va acceptant progressivament la independència de les seves colònies a Guinea (1968), Sidi Ifni (1969) i el més que lamentable cas del Sàhara Occidental (1975).
Algú pot considerar que tot això són colònies africanes i que el món “civilitzat modern” va per altres camins.
Res més lluny de la realitat: el Sudan del Sud és des del 2011, arran d’un referèndum d’independència, el país número 196 de les nacions unides. En els últims 20 anys s'han creat 33 nous estats a tot el planeta, encara que molts d'ells com a resultat de la desintegració de la Unió Soviètica i Iugoslàvia.
Amb la dissolució de la Unió Soviètica el 1991 es van crear 15 nous països: Armènia, Azerbaidjan, Bielorússia, Estònia, Geòrgia, Kazakhstan, Kirguizistan, Letònia, Lituània, Moldàvia, Rússia, Tadjikistan, Turkmenistan, Ucraïna i Uzbekistan.
El 1990 Iugoslàvia també es va reconfigurar en cinc nous estats: Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Macedònia, Sèrbia i Montenegro i Eslovènia.
A més, 13 nous països es van declarar independents per diverses causes: Namíbia esdevé independent de Sudàfrica i el nord i el sud del Iemen es fusionen en el Iemen unificat, Alemanya de l'est i de l'oest s'unifiquen (1990);  la República de la Micronèsia, que es coneixia amb el nom d'Illes Caroline, s'independitza dels Estats Units (1991), la República Txeca i Eslovàquia esdevenen nacions independents quan Txecoslovàquia es dissol (1993); el 1993 Eritrea també s’independitza d'Etiòpia i el 1994 la República de Palau s’independenitza dels EUA.
El 2002 Timor Est va aconseguir la seva independència d'Indonèsia i el 2006 Montenegro de Sèrbia.
17 de febrer del 2008, Kosovo declara unilateralment la seva independencia de Sèrbia.
En fi, casos i casos i casos..., que no esmentaré exhaustivament perquè seria terriblement cansat. I, nosaltres, badant! Deixeu-me només explicitar els casos de Noruega, independent de Suècia el 1905 després d’un referèndum o la declaració d’independència de Finlàndia respecte a Rússia el 1917.

Ara és a les nostres mans: no badem!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada